DE RETORN

"Uno sabe, pero a veces olvida que sabe, que nada és para siempre" De la meravellosa pel·lícula Lugares Comunes.
Perquè de vegades ens cal recordar-ho sovint, tot té un principi i un final, un abans i un després. Tota nit té el seu dia . Perquè a hores d'ara, el meu astronauta ja ha iniciat el camí de tornada.

ESCALA DE COLOR

A fora la tarda té el color dels dies freds, del vent que s' entossudeix a entrar al teu interior per emportar-se d'una sola bufada la petita espurna que vull veure en els teus ulls, el tímid somriure que a voltes es torna a instal.lar sense fer gaire soroll. Dins, la tarda ha recuperat una mica el to tranquil que ens cal per avançar en aquest camí.
Entre la gama que va del negre al blanc, avui la tarda s'ha vestit de gris.

RECOMPTE

Un altra diumenge per la tarda, d'un estrenat més de novembre amb olor de panellet i color de primavera. Un altra diumenge amb nus a la gola i got mig buit. Diumenge d' absències i cicatrius, de ferides mal curades i mirades entelades. Algú em pot donar una tireta per curar el desànim?

FORAT NEGRE

Perquè de vegades la còmoda rutina que s'ha instal·lat en la teva vida t'embolcalla amb una capa protectora i gairebé res et prepara per esquivar el cop, que inexorablement avança cap a tu i els teus. L' impacte és brutal, de una intensitat que et bloqueja el pensament i tots els sentits. Aleshores quan tot es torna negre, quan t'has trencat en mil trossos i els dies es cobreixen de una nuvolositat espesa i amenaçadora, una petita escletxa de llum es va filtrant suau i lentament per donar-te la força que et cal.
Per seguir al teu costat ara i sempre, amb mil i una abraçades i mil i un petons.

LLETRES PERDUDES

Perquè ja fa masses dies que a aquest cafè li faltaven les lletres, a vegades les idees s'amunteguen dins el cap com un garbuix de nen petit, les lletres s'apilonen i no saben formar cap paraula, ni frase, ni res de res. Potser caldrà portar-les a l'escola, encara que el curs ja fa dies que a començat o potser millor a cal metge, no fos cas que tinguin la temuda grip A. Encara que el millor de tot serà deixar-se de romanços i excuses barates, enfilar cada una de les lletres que a hores d'ara naveguen per l'espai i reconduir-les a port.

A TRENTA I MÉS GRAUS

Estranya sensació la de viure una part d'aquest agost feixuc i asfixiant a la ciutat, respirant un aire que t'ho ofega i et resseca la pell, els pensaments i tot el que troba pel davant, alleugerida per la voluntat de ser-hi, de reconciliar-me amb unes festes que tenia arxivades al disc dur de la memòria, quan els estius duraven mil anys i les vacances tenien gust a tros de secà i a sal de mar de la Barceloneta. Instal·lada doncs dins d'aquesta bombolla calenta, ompliré la banyera i deixaré que la meva pell recordi unes altres aigües que fins fa pocs dies m'acollien, submergida intentaré que els pensaments, per un moment, restin en silenci.

FEM UN MACCHIATO?

Liverpool, ciutat anglesa molt coneguda per haver vist néixer al famós conjunt The Beatles i per el seu equip de futbol. Això és el que jo en sabia fins fa gairebé un any.
Ara també sé, que és una agradable ciutat plena de racons encantadors, moderna tot i conservar encara moltes empremtes del passat. Però sobretot és la ciutat que ha acollit als meus fills, la que els ha vist caminar pels seus carrers, planificant una nova vida i respirant un aire nou.
Com en totes les ciutats, hi ha cafeteries acollidores que et donen l'escalfor que necessita el cos per afrontar tanta i tanta pluja. Nero ha estat l'escollida per ells, la calidesa dels colors de les parets, la cara amable de la gent que hi treballa, les confortables butaques que t'abracen mentre la vista es perd per els grans finestrals i reposa en l'arbre solitari que els transporta a la seva ciutat d'origen.
Mentrestant, afora la gent camina atrafegada com en totes les ciutats.

NITS A LA FRESCA

Les nits d'estiu a ciutat es poden convertir en veritables plaers per el cos i l'ànima. Si barregem en una coctelera: un sopar al xampanyet, la companyia de bons amics i una sessió de jazz a la ciutadella, amb tres bones veus que cantan a Lorca.
La nit Borniana a més et pot donar un regal si mires bé per on camines. No se sap mai on hi ha un objecte antic amagat, esperant que hi passis i el recullis.

NOSTÀLGIA

¿Qué hacemos con la gente que hemos conocido? ¿Son ellos las personas extrañas que a veces pueblan nuestros sueños? ¿Rostros cuyo nombre se ha desgastado? ¿Han dejado huellas en algún lado? A veces desearía uno volver a verlos a todos, a los otros, a todas esas personas que ha conocido a lo largo de la vida de manera casual o menos casual, los rostros olvidados o recordados.

C. Nooteboom

FIX YOU

Lletres que fan paraules. Paraules que descriuen fràgils equilibris. Potser perquè en algun lloc hi ha homes que saben llegir els ulls. Potser perquè la setmana ha estat rica en emocions, potser perquè algú sap posar música a les paraules. Potser per tot això i més a vegades els rius es desborden camí del mar barrejats amb un somriure. Potser caldrà posar la rentadora i estendre els dies negres al sol.

COMPLICITATS

A poc a poc, davallarà la tarda amb mandra, i haurem de començar a obrir llums i abaixar les persianes, però encara ens quedarà el regust del dia que se'n va i desitjarem que demà, quan ens llevem, tornem a descobrir un dia com el d'avui, com el d'ahir, com el de tot el cap de setmana, si això és possible.
Amb el cor plé de la gent que estimo.

I ARA QUÈ?

Ànima als peus, nus a la gola, mossegada a l'estómac, decidir, empassar, sempre decidir, escollir la millor opció, sempre escollir, escriure o descriure, riure o plorar, parlar o callar, tallat o cafè, a dalt o abaix, fred o calent, amb gas o sense, avui o millor demà, amb sucre o sol, amb nata, caminar o parar, ulls oberts, mirar o ignorar, descansar, treballar, viure o desviure, trucar, oblidar o recordar, dir, desdir, fred o calor, dormir, decidir, fer o desfer, llençar o desar, decidir, pensar, escollir, triar, a fora o a dins, decidir, decididament indecís...

VIATGE

Y solo quien se
ha marchado
comprende que
es más fácil hacer
el equipaje que
arrastrar por los
mismos lugares esa
pesada maleta que
cargamos a diario
con nuestra historia
mejor o peor doblada,
con nuestros recuerdos
más o menos en orden

C.A. fragment


D' aquí uns dies marxaré de viatge amb el record del que deixo enrere.
Tornaré amb la nostàlgia del que ara, encara he de viure.

DECLARACIÓ DE PRINCIPIS...

Un dels espais urbans que més he trepitjat al llarg de la meva vida són els cafès, tant per les hores passades esperant algú o fent temps, xerrant amb els amics, esmorzant. M'agraden també per el fet d'haver estat tradicionalment el centre de reunió dels artistes i els intel·lectuals al llarg de la història. No tinc per costum anar de copes, per això, sempre que he hagut de quedar amb algú, ho he fet per prendre un cafè, espai on més m'agrada deixatar les hores amb un cafè, tallat al davant i una bona companyia, fullejant el diari o darrerament amb una llibreta on recollir les meves impressions... Sempre fent cert el temps de cafè i lletres, de paraules i conversa.
El meu gust per les cafeteries, em fan buscar per els llocs on viatjo racons especials, on reposar el cos i deixar passar l'estona amb la reconfortant escalfor de la tassa a les mans.

BRUIXA DE DOL

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l'estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet
els pots i les cassoles
els fregalls i els bolquers.
El fum dibuixarà
l'inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l'aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixarà l'arbre
de l'alliberament.


A tú, MARIA MERCE MARÇAL

CAFES DEL MON

Porto, ciutat pintoresca de carrers enpinats, estrets i plens de vida,al marge del riu hi trobem el port,plé de cafés hi de petits restaurants, paradetes d'artesania i gent, molta gent.Tot plé de color i olor, al.legre......
Café Majestic, un petit oasi gairebé enmig d'un carrer que podria ser de qualsevol ciutat europea.
Es antic, molt antic amb pinzellades modernistes, espaiós t'hi sents a gust. El seu cafè amb canyella no s'oblida.

El primer cafè

...lletres, lletres, lletres i paraules, paraules que no es diuen, paraules que s'amaguen, que fan mal, paraules que fan por de dir, paraules amigues que no cal dir, paraules que fan estimar...