" I així, molt lentament,
a força d'abraçades,
ho anirem refent tot,
com els infants quan juguen"
Joan Casas i Fuster
Perquè de vegades no calen les paraules, de vegades l'escalfor d'una abraçada ho omple tot, fa sortir el sol malgrat la pluja i et fa sentir viu. A tots els que durant aquests darrers dies m'heu fet arribar la vostre escalfor i durant uns breus moments m'he sentit segura dins dels vostres braços, us dono les gràcies.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris abraçades. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris abraçades. Mostrar tots els missatges
divendres, 8 de gener del 2010
dijous, 29 d’octubre del 2009
FORAT NEGRE
Perquè de vegades la còmoda rutina que s'ha instal·lat en la teva vida t'embolcalla amb una capa protectora i gairebé res et prepara per esquivar el cop, que inexorablement avança cap a tu i els teus. L' impacte és brutal, de una intensitat que et bloqueja el pensament i tots els sentits. Aleshores quan tot es torna negre, quan t'has trencat en mil trossos i els dies es cobreixen de una nuvolositat espesa i amenaçadora, una petita escletxa de llum es va filtrant suau i lentament per donar-te la força que et cal.
Per seguir al teu costat ara i sempre, amb mil i una abraçades i mil i un petons.
Per seguir al teu costat ara i sempre, amb mil i una abraçades i mil i un petons.
Etiquetes de comentaris:
abraçades,
somnis trencats
dilluns, 15 de juny del 2009
FIX YOU
Lletres que fan paraules. Paraules que descriuen fràgils equilibris. Potser perquè en algun lloc hi ha homes que saben llegir els ulls. Potser perquè la setmana ha estat rica en emocions, potser perquè algú sap posar música a les paraules. Potser per tot això i més a vegades els rius es desborden camí del mar barrejats amb un somriure. Potser caldrà posar la rentadora i estendre els dies negres al sol.
Etiquetes de comentaris:
abraçades,
esqletxes,
Hope street
diumenge, 17 de maig del 2009
COMPLICITATS
A poc a poc, davallarà la tarda amb mandra, i haurem de començar a obrir llums i abaixar les persianes, però encara ens quedarà el regust del dia que se'n va i desitjarem que demà, quan ens llevem, tornem a descobrir un dia com el d'avui, com el d'ahir, com el de tot el cap de setmana, si això és possible.
Amb el cor plé de la gent que estimo.
Amb el cor plé de la gent que estimo.
Etiquetes de comentaris:
abraçades,
afectes,
aniversari,
companyia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
