o amb llet
o sol
o amb amics.

dimarts, 18 d’agost de 2009

A TRENTA I MÉS GRAUS

Estranya sensació la de viure una part d'aquest agost feixuc i asfixiant a la ciutat, respirant un aire que t'ho ofega i et resseca la pell, els pensaments i tot el que troba pel davant, alleugerida per la voluntat de ser-hi, de reconciliar-me amb unes festes que tenia arxivades al disc dur de la memòria, quan els estius duraven mil anys i les vacances tenien gust a tros de secà i a sal de mar de la Barceloneta. Instal·lada doncs dins d'aquesta bombolla calenta, ompliré la banyera i deixaré que la meva pell recordi unes altres aigües que fins fa pocs dies m'acollien, submergida intentaré que els pensaments, per un moment, restin en silenci.

diumenge, 2 d’agost de 2009

FEM UN MACCHIATO?

Liverpool, ciutat anglesa molt coneguda per haver vist néixer al famós conjunt The Beatles i per el seu equip de futbol. Això és el que jo en sabia fins fa gairebé un any.
Ara també sé, que és una agradable ciutat plena de racons encantadors, moderna tot i conservar encara moltes empremtes del passat. Però sobretot és la ciutat que ha acollit als meus fills, la que els ha vist caminar pels seus carrers, planificant una nova vida i respirant un aire nou.
Com en totes les ciutats, hi ha cafeteries acollidores que et donen l'escalfor que necessita el cos per afrontar tanta i tanta pluja. Nero ha estat l'escollida per ells, la calidesa dels colors de les parets, la cara amable de la gent que hi treballa, les confortables butaques que t'abracen mentre la vista es perd per els grans finestrals i reposa en l'arbre solitari que els transporta a la seva ciutat d'origen.
Mentrestant, afora la gent camina atrafegada com en totes les ciutats.