" I així, molt lentament,
a força d'abraçades,
ho anirem refent tot,
com els infants quan juguen"
Joan Casas i Fuster
Perquè de vegades no calen les paraules, de vegades l'escalfor d'una abraçada ho omple tot, fa sortir el sol malgrat la pluja i et fa sentir viu. A tots els que durant aquests darrers dies m'heu fet arribar la vostre escalfor i durant uns breus moments m'he sentit segura dins dels vostres braços, us dono les gràcies.
divendres, 8 de gener del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
