Torno sempre de Menorca amb la mirada amarada de blanc i blau. Del blanc de les cases, esquitxades amb el verd fosc dels porticons i finestrals, del blanc encalcinat dels seus carrers. I del blau del mar que aquí sembla més blau que en lloc.
Amb la calma que em trasmet la seva gent amb el seu tarannà tranquil i reposat.
Quan torno de Menorca, l'enyor em vesteix amb una capa de record i nostàlgia.
I tot torna a començar.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris illa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris illa. Mostrar tots els missatges
dimecres, 21 de juliol del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
