Torno sempre de Menorca amb la mirada amarada de blanc i blau. Del blanc de les cases, esquitxades amb el verd fosc dels porticons i finestrals, del blanc encalcinat dels seus carrers. I del blau del mar que aquí sembla més blau que en lloc.
Amb la calma que em trasmet la seva gent amb el seu tarannà tranquil i reposat.
Quan torno de Menorca, l'enyor em vesteix amb una capa de record i nostàlgia.
I tot torna a començar.
dimecres, 21 de juliol del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
