Des de la terra ferma

Matí d'un diumenge xafogós d'agost, davant d'una vella i robinada creu de ferro amb unes inicials que em són familiars. Cap data, així de senzill. No cal res més. Et deixo una rosa vermella, per tu padrí, per la mare, per tots.

NI UN GRA DE SORRA

No tinc ni un gra de sorra a les butxaques,
ni xocolata als dits, ni sucre als llavis.

No tinc crepuscles dessagnant-se al mar,
ni estols de núvols prims
perdent-se en cels blavíssims.

Tampoc no tinc penyores
tancades dins del puny,
ni fotos ni postals
ni melodies flonges
que idolatren absències.
I no tinc cap mirada
de mel o d'atzabeja
clavada a la retina.

I tanmateix escric,
tossuda i contra els astres,
per retrobar camins al cor de l'aigua.

Sònia Moll Gamboa
NON SI MALE NUNC ed. Viena

BO I DOLENT

Malgrat els molts febrers passats, encara et recordo, et penso i et trobo a faltar. Des de aleshores, no m'agrada el mes de febrer, tant sols en salvo un dia, paradoxalment un dels millors de la meva vida. Estrany mes que tot i la seva curta durada, guarda el millor i el pitjor dels records.

RUTINA

El carrer m'abraça sense fer preguntes alié als meus passos de ferro que lluiten per enganxar-se damunt d'un asfalt de plastilina, aquest dilluns no hi hauria de ser, no consta en lloc que et puguin mossegar el cor d'aquesta manera. Però segueixo endavant malgrat tot, malgrat el desig d'enfilar-me dalt d'un núvol de sucre i volar ben lluny.
A dins, el gest suau i dolç, desfà el nus d'acer que duc clavat a la gola. La música sàviament escollida torna l' ànima al seu lloc i el cos esdevé xocolata desfeta. I lentament retorno a mi.

NOSTÀLGIA

¿Qué hacemos con la gente que hemos conocido? ¿Son ellos las personas extrañas que a veces pueblan nuestros sueños? ¿Rostros cuyo nombre se ha desgastado? ¿Han dejado huellas en algún lado? A veces desearía uno volver a verlos a todos, a los otros, a todas esas personas que ha conocido a lo largo de la vida de manera casual o menos casual, los rostros olvidados o recordados.

C. Nooteboom