dijous, 9 de desembre del 2010
ANTICICLÓ
Passejo pel carrer amb l'abric a la mà, benvingut anticicló que m'escalfes els peus i despintes de vermell el nas! gaudeixo d'aquesta breu primavera sota una pluja de fulles seques que em recordem que encara som a la tardor.
Etiquetes de comentaris:
canvis,
tardor,
temperatura,
temps
dilluns, 25 d’octubre del 2010
RUTINA
El carrer m'abraça sense fer preguntes alié als meus passos de ferro que lluiten per enganxar-se damunt d'un asfalt de plastilina, aquest dilluns no hi hauria de ser, no consta en lloc que et puguin mossegar el cor d'aquesta manera. Però segueixo endavant malgrat tot, malgrat el desig d'enfilar-me dalt d'un núvol de sucre i volar ben lluny.
A dins, el gest suau i dolç, desfà el nus d'acer que duc clavat a la gola. La música sàviament escollida torna l' ànima al seu lloc i el cos esdevé xocolata desfeta. I lentament retorno a mi.
A dins, el gest suau i dolç, desfà el nus d'acer que duc clavat a la gola. La música sàviament escollida torna l' ànima al seu lloc i el cos esdevé xocolata desfeta. I lentament retorno a mi.
dimecres, 21 de juliol del 2010
DEIXONDINT ELS SENTITS
Torno sempre de Menorca amb la mirada amarada de blanc i blau. Del blanc de les cases, esquitxades amb el verd fosc dels porticons i finestrals, del blanc encalcinat dels seus carrers. I del blau del mar que aquí sembla més blau que en lloc.
Amb la calma que em trasmet la seva gent amb el seu tarannà tranquil i reposat.
Quan torno de Menorca, l'enyor em vesteix amb una capa de record i nostàlgia.
I tot torna a començar.
Amb la calma que em trasmet la seva gent amb el seu tarannà tranquil i reposat.
Quan torno de Menorca, l'enyor em vesteix amb una capa de record i nostàlgia.
I tot torna a començar.
dilluns, 1 de març del 2010
TOMBANT
Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
Maria Mercè Marçal
I direm adéu al fosc hivern, obrint persianes i finestres, deixant que la llum d'aquest estrenat març ens porti l'enyorada primavera.
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
Maria Mercè Marçal
I direm adéu al fosc hivern, obrint persianes i finestres, deixant que la llum d'aquest estrenat març ens porti l'enyorada primavera.
divendres, 8 de gener del 2010
EMBRASSES
" I així, molt lentament,
a força d'abraçades,
ho anirem refent tot,
com els infants quan juguen"
Joan Casas i Fuster
Perquè de vegades no calen les paraules, de vegades l'escalfor d'una abraçada ho omple tot, fa sortir el sol malgrat la pluja i et fa sentir viu. A tots els que durant aquests darrers dies m'heu fet arribar la vostre escalfor i durant uns breus moments m'he sentit segura dins dels vostres braços, us dono les gràcies.
a força d'abraçades,
ho anirem refent tot,
com els infants quan juguen"
Joan Casas i Fuster
Perquè de vegades no calen les paraules, de vegades l'escalfor d'una abraçada ho omple tot, fa sortir el sol malgrat la pluja i et fa sentir viu. A tots els que durant aquests darrers dies m'heu fet arribar la vostre escalfor i durant uns breus moments m'he sentit segura dins dels vostres braços, us dono les gràcies.
Etiquetes de comentaris:
abraçades,
complicitats,
escalfor,
força
Subscriure's a:
Missatges (Atom)