VIATGE

Y solo quien se
ha marchado
comprende que
es más fácil hacer
el equipaje que
arrastrar por los
mismos lugares esa
pesada maleta que
cargamos a diario
con nuestra historia
mejor o peor doblada,
con nuestros recuerdos
más o menos en orden

C.A. fragment


D' aquí uns dies marxaré de viatge amb el record del que deixo enrere.
Tornaré amb la nostàlgia del que ara, encara he de viure.

DECLARACIÓ DE PRINCIPIS...

Un dels espais urbans que més he trepitjat al llarg de la meva vida són els cafès, tant per les hores passades esperant algú o fent temps, xerrant amb els amics, esmorzant. M'agraden també per el fet d'haver estat tradicionalment el centre de reunió dels artistes i els intel·lectuals al llarg de la història. No tinc per costum anar de copes, per això, sempre que he hagut de quedar amb algú, ho he fet per prendre un cafè, espai on més m'agrada deixatar les hores amb un cafè, tallat al davant i una bona companyia, fullejant el diari o darrerament amb una llibreta on recollir les meves impressions... Sempre fent cert el temps de cafè i lletres, de paraules i conversa.
El meu gust per les cafeteries, em fan buscar per els llocs on viatjo racons especials, on reposar el cos i deixar passar l'estona amb la reconfortant escalfor de la tassa a les mans.

BRUIXA DE DOL

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l'estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet
els pots i les cassoles
els fregalls i els bolquers.
El fum dibuixarà
l'inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l'aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixarà l'arbre
de l'alliberament.


A tú, MARIA MERCE MARÇAL