Setembre

Setembre equival a continuar les converses aturades un llunyà dia de juny o potser juliol.Reiniciar projectes de present i futur. Escriure llargues llistes de propósits, tot oblidant-se dels despropósits. Setembre igual a: trobades,sopars, inici. Setembre sempre ha tingut olor de nou.

A ESCOMBRAR...

I també va de indecència que rima amb contundència, però no és el mateix.
De inconsciència que rima amb consciència.
De incompetència que rima amb competència.
Va d'impotència que rima amb potència.
Potèncialment parlant, avui els mossos de F. Puig, no han tingut decència.

DE QUÈ VA...

Va d'escriptors que em fascinen, de lectures barrejades amb sushi, de re buscar respostes per temptar a la sort i emportar-me un tros de la teva lletra a casa. Va de escriptors que prenen cafè dues taules més enllà, caminem pel mateix barri i dedicant la seva tarda a un grapat d'aprenents.
Va de lectures descobertes, del plaer de llegir-les i va de poemes que comparteixes i d'altres que es reescriuen de nou.
Va de setmanes rodones envoltada, com sempre de lletres.

GENT NORMAL

A los que se quedaron dormidos en el nunca, a los que sueñan sus verdades y se las niegan, a los que tienen mucho miedo y lloran por cualquier cosa y se ocultan la cara de vergüenza.
A los tímidos, a los solos, a los raros, a los que dudan y dudan y les llaman inmaduros, débiles.
A los que duermen en la fría cama del psiquiátrico, a las madres que cogen la mano de su hijo ingresado.
Os digo: que no nos vendan verdades, que la verdad no existe.
La Verdad y la Razón son creaciones del ser humano, para doler, para medir.
Hay que luchar contra el silencio y la ignorancia, no somos enfermos.
¿Quién tiene la verdad absoluta, la realidad absoluta?
¡Que la muestre, que la enseñe si puede!
A los que llevan cicatrices por haberse rajado las venas, a los que consiguieron no rajárselas.
A los que están paralizados de angustia, paralizados para ser, amar, soñar.
A los que llaman vagos, idiotas, locos, débiles.
A los que por ansiedad fuman dos paquetes diarios.
A los que no son sociables, ni aptos, ni lúcidos, ni extrovertidos, ni empáticos, ni asertivos, ni normales.
A los que nunca superarán un test psicotécnico, a los que llevan medicación en el bolso y monedero vacío, a los que están atados ahora a una cama y no nos oyen.
A los psiquiatras que abrazan a sus pacientes y pidieron alguna vez consejo al que llamaron esquizofrénico.
A los que tenemos certificado de disminución y leemos a Lorca y Nietzsche y lo que haga falta.
A los que no soportaron el túnel y se fueron para siempre, a los que atravesamos cada día el túnel agarrados aunque sea a las paredes negras.
A los que saben o quieren escucharnos y no se fían sólo de los manuales, libros, tesis, estudios y estadísticas.
A los psicólogos que dan besos.
A los que ya hemos transitado por el infierno y el cielo y no queremos volver más allí.
Y sobre todo, a todas esas pupilas dilatadas de tanta química que miran aturdidas y absortas pero tienen la luz más hermosa.
A todos os digo:
"No existe la locura sino gente que sueña despierta".

PRINCESA INCA.

HAIKÚ

Temblor de almas
Gritos ensordecidos
Lágrimas del mar.


Al poble japonès.

A VEGADES

" I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim"

BO I DOLENT

Malgrat els molts febrers passats, encara et recordo, et penso i et trobo a faltar. Des de aleshores, no m'agrada el mes de febrer, tant sols en salvo un dia, paradoxalment un dels millors de la meva vida. Estrany mes que tot i la seva curta durada, guarda el millor i el pitjor dels records.

MIRADES

Jo miro
Tu em mires
Nosaltres mirem.

SIS DE GENER

Llevar-me tard contra tot pronòstic, comprovar que els reis no s'han endut la meva carta, potser serà perquè enguany m'he oblidat de deixar la sabata al balcó, instants de dubte i si no han vingut?
Obrir lentament la porta del menjador, mirar de reüll ....
Caram! i tot fa olor a complicitat, desitjos satisfets, rialles.
Com cada any, renovem la màgia d'un dia inolvidable, malgrat tot.