BO I DOLENT

Malgrat els molts febrers passats, encara et recordo, et penso i et trobo a faltar. Des de aleshores, no m'agrada el mes de febrer, tant sols en salvo un dia, paradoxalment un dels millors de la meva vida. Estrany mes que tot i la seva curta durada, guarda el millor i el pitjor dels records.

DEIXONDINT ELS SENTITS

Torno sempre de Menorca amb la mirada amarada de blanc i blau. Del blanc de les cases, esquitxades amb el verd fosc dels porticons i finestrals, del blanc encalcinat dels seus carrers. I del blau del mar que aquí sembla més blau que en lloc.
Amb la calma que em trasmet la seva gent amb el seu tarannà tranquil i reposat.
Quan torno de Menorca, l'enyor em vesteix amb una capa de record i nostàlgia.
I tot torna a començar.

A TRENTA I MÉS GRAUS

Estranya sensació la de viure una part d'aquest agost feixuc i asfixiant a la ciutat, respirant un aire que t'ho ofega i et resseca la pell, els pensaments i tot el que troba pel davant, alleugerida per la voluntat de ser-hi, de reconciliar-me amb unes festes que tenia arxivades al disc dur de la memòria, quan els estius duraven mil anys i les vacances tenien gust a tros de secà i a sal de mar de la Barceloneta. Instal·lada doncs dins d'aquesta bombolla calenta, ompliré la banyera i deixaré que la meva pell recordi unes altres aigües que fins fa pocs dies m'acollien, submergida intentaré que els pensaments, per un moment, restin en silenci.

NOSTÀLGIA

¿Qué hacemos con la gente que hemos conocido? ¿Son ellos las personas extrañas que a veces pueblan nuestros sueños? ¿Rostros cuyo nombre se ha desgastado? ¿Han dejado huellas en algún lado? A veces desearía uno volver a verlos a todos, a los otros, a todas esas personas que ha conocido a lo largo de la vida de manera casual o menos casual, los rostros olvidados o recordados.

C. Nooteboom