Perquè de vegades la còmoda rutina que s'ha instal·lat en la teva vida t'embolcalla amb una capa protectora i gairebé res et prepara per esquivar el cop, que inexorablement avança cap a tu i els teus. L' impacte és brutal, de una intensitat que et bloqueja el pensament i tots els sentits. Aleshores quan tot es torna negre, quan t'has trencat en mil trossos i els dies es cobreixen de una nuvolositat espesa i amenaçadora, una petita escletxa de llum es va filtrant suau i lentament per donar-te la força que et cal.
Per seguir al teu costat ara i sempre, amb mil i una abraçades i mil i un petons.
dijous, 29 d’octubre del 2009
dimarts, 6 d’octubre del 2009
LLETRES PERDUDES
Perquè ja fa masses dies que a aquest cafè li faltaven les lletres, a vegades les idees s'amunteguen dins el cap com un garbuix de nen petit, les lletres s'apilonen i no saben formar cap paraula, ni frase, ni res de res. Potser caldrà portar-les a l'escola, encara que el curs ja fa dies que a començat o potser millor a cal metge, no fos cas que tinguin la temuda grip A. Encara que el millor de tot serà deixar-se de romanços i excuses barates, enfilar cada una de les lletres que a hores d'ara naveguen per l'espai i reconduir-les a port.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
