Des de la terra ferma

Matí d'un diumenge xafogós d'agost, davant d'una vella i robinada creu de ferro amb unes inicials que em són familiars. Cap data, així de senzill. No cal res més. Et deixo una rosa vermella, per tu padrí, per la mare, per tots.

NI UN GRA DE SORRA

No tinc ni un gra de sorra a les butxaques,
ni xocolata als dits, ni sucre als llavis.

No tinc crepuscles dessagnant-se al mar,
ni estols de núvols prims
perdent-se en cels blavíssims.

Tampoc no tinc penyores
tancades dins del puny,
ni fotos ni postals
ni melodies flonges
que idolatren absències.
I no tinc cap mirada
de mel o d'atzabeja
clavada a la retina.

I tanmateix escric,
tossuda i contra els astres,
per retrobar camins al cor de l'aigua.

Sònia Moll Gamboa
NON SI MALE NUNC ed. Viena

Aquesta nit de lluna plena

He guarnit les finestres amb fulles d'heura i fanalets de llum. He il.luminat el camí perquè no passis de llarg i omplert d espelmes cada racó de casa. He encès la llar de foc perquè ompli de calidesa la sala. En fi, he creat l'escenari perfecte amb una música lenta i cadenciosa perquè la nostra trobada sigui satisfactòria. I tu, musa, de nou has passat de llarg i m'he quedat en blanc.

Poesia visual

Temps de Flors. Temps de paraules

He decidit que

Avui, amb pas ferm aprendré a interpretar els silencis. Però sé que em calen les paraules precises, les mirades càlides. Lliscar suament com les gotes de pluja pels camins del vidre i perdre's per llunyanes geografies finestres enllà.

REGAL D'ANIVERSARI

Com cada matí dels últims nou mesos, en Joan s'ha despertat molt abans que sonés el despertador. A l'estirar el braç copsa de nou el buit de l'absència i de la solitud que l'aclapara. Incapaç de refer-se per més que li diguin els fills i els amics, ni per els molt dies passats. Què més dóna el temps davant d'aquest dolor punyent que l'omple.Passeja la mirada per cada racó del pis que encara conserva la seva olor, les seves coses tal i com les va deixar aquell llunyà dia d'estiu. No ha pogut, no ha volgut llençar-ne res. Tot resta igual malgrat els canvis d'estacions, els nadals, malgrat tot. Què més dona. El so del telèfon el fa deixar amb mandra un esmorzar trist i lleuger, la filla li recorda que avui és el seu aniversari i que el recollirà a les dues per dinar plegats. Recorda com ella vestia la casa amb poms de flors blanques i la cuina feia olor de pastís de xocolata. mira la foto i pensa que ho pot fer per ella. I com ella, avui ha pujat les persianes i ha fet córrer les cortines, obrint totes les finestres perquè els corrents netegin aires viciats i omplint cada racó de l'aire nou de primavera i a la brossa hi llençarà ombres i una mica, tan sols una mica de dolor. Com ella feia.