o amb llet
o sol
o amb amics.

diumenge, 28 d’abril de 2013

REGAL D'ANIVERSARI

Com cada matí dels últims nou mesos, en Joan s'ha despertat molt abans que sonés el despertador. A l'estirar el braç copsa de nou el buit de l'absència i de la solitud que l'aclapara. Incapaç de refer-se per més que li diguin els fills i els amics, ni per els molt dies passats. Què més dóna el temps davant d'aquest dolor punyent que l'omple.Passeja la mirada per cada racó del pis que encara conserva la seva olor, les seves coses tal i com les va deixar aquell llunyà dia d'estiu. No ha pogut, no ha volgut llençar-ne res. Tot resta igual malgrat els canvis d'estacions, els nadals, malgrat tot. Què més dona. El so del telèfon el fa deixar amb mandra un esmorzar trist i lleuger, la filla li recorda que avui és el seu aniversari i que el recollirà a les dues per dinar plegats. Recorda com ella vestia la casa amb poms de flors blanques i la cuina feia olor de pastís de xocolata. mira la foto i pensa que ho pot fer per ella. I com ella, avui ha pujat les persianes i ha fet córrer les cortines, obrint totes les finestres perquè els corrents netegin aires viciats i omplint cada racó de l'aire nou de primavera i a la brossa hi llençarà ombres i una mica, tan sols una mica de dolor. Com ella feia.

1 comentari: