Torno sempre de Menorca amb la mirada amarada de blanc i blau. Del blanc de les cases, esquitxades amb el verd fosc dels porticons i finestrals, del blanc encalcinat dels seus carrers. I del blau del mar que aquí sembla més blau que en lloc.
Amb la calma que em trasmet la seva gent amb el seu tarannà tranquil i reposat.
Quan torno de Menorca, l'enyor em vesteix amb una capa de record i nostàlgia.
I tot torna a començar.
dimecres, 21 de juliol del 2010
dilluns, 1 de març del 2010
TOMBANT
Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
Maria Mercè Marçal
I direm adéu al fosc hivern, obrint persianes i finestres, deixant que la llum d'aquest estrenat març ens porti l'enyorada primavera.
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
Maria Mercè Marçal
I direm adéu al fosc hivern, obrint persianes i finestres, deixant que la llum d'aquest estrenat març ens porti l'enyorada primavera.
divendres, 8 de gener del 2010
EMBRASSES
" I així, molt lentament,
a força d'abraçades,
ho anirem refent tot,
com els infants quan juguen"
Joan Casas i Fuster
Perquè de vegades no calen les paraules, de vegades l'escalfor d'una abraçada ho omple tot, fa sortir el sol malgrat la pluja i et fa sentir viu. A tots els que durant aquests darrers dies m'heu fet arribar la vostre escalfor i durant uns breus moments m'he sentit segura dins dels vostres braços, us dono les gràcies.
a força d'abraçades,
ho anirem refent tot,
com els infants quan juguen"
Joan Casas i Fuster
Perquè de vegades no calen les paraules, de vegades l'escalfor d'una abraçada ho omple tot, fa sortir el sol malgrat la pluja i et fa sentir viu. A tots els que durant aquests darrers dies m'heu fet arribar la vostre escalfor i durant uns breus moments m'he sentit segura dins dels vostres braços, us dono les gràcies.
Etiquetes de comentaris:
abraçades,
complicitats,
escalfor,
força
divendres, 20 de novembre del 2009
DE RETORN
"Uno sabe, pero a veces olvida que sabe, que nada és para siempre" De la meravellosa pel·lícula Lugares Comunes.
Perquè de vegades ens cal recordar-ho sovint, tot té un principi i un final, un abans i un després. Tota nit té el seu dia . Perquè a hores d'ara, el meu astronauta ja ha iniciat el camí de tornada.
Perquè de vegades ens cal recordar-ho sovint, tot té un principi i un final, un abans i un després. Tota nit té el seu dia . Perquè a hores d'ara, el meu astronauta ja ha iniciat el camí de tornada.
diumenge, 8 de novembre del 2009
ESCALA DE COLOR
A fora la tarda té el color dels dies freds, del vent que s' entossudeix a entrar al teu interior per emportar-se d'una sola bufada la petita espurna que vull veure en els teus ulls, el tímid somriure que a voltes es torna a instal.lar sense fer gaire soroll. Dins, la tarda ha recuperat una mica el to tranquil que ens cal per avançar en aquest camí.
Entre la gama que va del negre al blanc, avui la tarda s'ha vestit de gris.
Entre la gama que va del negre al blanc, avui la tarda s'ha vestit de gris.
Etiquetes de comentaris:
colors i temperatures,
diumenges
diumenge, 1 de novembre del 2009
RECOMPTE
Un altra diumenge per la tarda, d'un estrenat més de novembre amb olor de panellet i color de primavera. Un altra diumenge amb nus a la gola i got mig buit. Diumenge d' absències i cicatrius, de ferides mal curades i mirades entelades. Algú em pot donar una tireta per curar el desànim?
dijous, 29 d’octubre del 2009
FORAT NEGRE
Perquè de vegades la còmoda rutina que s'ha instal·lat en la teva vida t'embolcalla amb una capa protectora i gairebé res et prepara per esquivar el cop, que inexorablement avança cap a tu i els teus. L' impacte és brutal, de una intensitat que et bloqueja el pensament i tots els sentits. Aleshores quan tot es torna negre, quan t'has trencat en mil trossos i els dies es cobreixen de una nuvolositat espesa i amenaçadora, una petita escletxa de llum es va filtrant suau i lentament per donar-te la força que et cal.
Per seguir al teu costat ara i sempre, amb mil i una abraçades i mil i un petons.
Per seguir al teu costat ara i sempre, amb mil i una abraçades i mil i un petons.
Etiquetes de comentaris:
abraçades,
somnis trencats
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
