" I així, molt lentament,
a força d'abraçades,
ho anirem refent tot,
com els infants quan juguen"
Joan Casas i Fuster
Perquè de vegades no calen les paraules, de vegades l'escalfor d'una abraçada ho omple tot, fa sortir el sol malgrat la pluja i et fa sentir viu. A tots els que durant aquests darrers dies m'heu fet arribar la vostre escalfor i durant uns breus moments m'he sentit segura dins dels vostres braços, us dono les gràcies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Que contenta me posat al veure que tornes a esta açi.
ResponEliminaQue bonica es aquesta escalfor da la que parlas perque jo tambe le sentit i la he saborajat i omple tant que realment et fa sentir viu i ven viu.
Gracies a vosaltres tambe per la vostra complacitat.
Testima la TIETA