A fora la tarda té el color dels dies freds, del vent que s' entossudeix a entrar al teu interior per emportar-se d'una sola bufada la petita espurna que vull veure en els teus ulls, el tímid somriure que a voltes es torna a instal.lar sense fer gaire soroll. Dins, la tarda ha recuperat una mica el to tranquil que ens cal per avançar en aquest camí.
Entre la gama que va del negre al blanc, avui la tarda s'ha vestit de gris.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada