Llevar-me tard contra tot pronòstic, comprovar que els reis no s'han endut la meva carta, potser serà perquè enguany m'he oblidat de deixar la sabata al balcó, instants de dubte i si no han vingut?
Obrir lentament la porta del menjador, mirar de reüll ....
Caram! i tot fa olor a complicitat, desitjos satisfets, rialles.
Com cada any, renovem la màgia d'un dia inolvidable, malgrat tot.
dijous, 6 de gener del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
